dilluns, 1 de febrer del 2010

teatre de la vida.



Arriba un dia en què sa vida és un teatre.
En l’obra de la vida solen aparèixer personatges secundaris i per no canviar les estructures de les obres, també personatges principals. Els quals tot roda al seu voltant.

Però aquesta obra ha donat la volta a la moneda.
El personatge principal i característic de l’obra, ha passat a ser un personatge secundari, per no dir, un personatge mort i inexistent. Malauradament i constantment, apareix de nou. Potser per art de màgia o per art diví, les causes són del tot desconegudes.

Quan apareix deixa sempre una petjada pel camí. Se li pot dir petjada, pedra, que perjudica a la resta dels personatges. Fa que a l’hora de tornar a agafar paper, veu i vot, canvia el guió de l’obra.

I és quan em pregunto qui va pensar el guió, debe estar bastante enfermo, va ser una gran estrena d’un gran director, le caerán mil premios.
Un cop recollits els premis, un dels personatges de l’obra obra la porta i es diu a ell mateix: “Retorno de nou a l’exterior, portava molt de temps refugiat al búnker on he resistit a l’enèsim atac”.
El personatge principal ha tornat a desaparèixer, i llavors, tot dependrà de tu.

Perquè com va dir Charles Chaplin:
“La vida es una obra de teatro que no permite ensayos...
Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida...
...antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.”

2 comentaris:

  1. Sí,sí,sí. Qui està visquen la meva vida? la bona, no aquesta mèrde de guió amb les pàgines barrejades, amb gent que entre i surt, amb diàlegs sense sentit. I que cada cop que es surt a escena no saps quina rèplica et donarà l'altre. Beu-te la vida a glopades llargues. :D

    ResponElimina
  2. Aquesta frase de Charles Chaplin és.. preciosa!

    ResponElimina