somni perdut.

I tot d’una, es desperta i es diu a ella mateixa que tot allò només havia estat un simple i irreal somni.
Però seguia volent creure’s, encara que ho recordés de forma borrosa i en blanc i negre, que el nou món en què havia viscut aquella nit era una nova aventura més, viscuda amb qui menys s’ho esperava.
El que li tocava esbrinar era com poder esborrar-ho per poder tornar a la realitat, aquella que per molt que no volgués no seguiria sent la mateixa a partir d’aquell somni...


El somni del 13 d'agost de 2007.

sóc aquí.

Per fi he decidit entrar dins d'aquest món.