dilluns, 8 de març del 2010

.



I em pregunto perquè m’ho estic preguntant.
La vida és una paradoxa.
Quan tota la tempesta ha fet el seu recorregut, és difícil creure’s que ja està.
Ja està, ja està.
Repetint-ho més vegades, potser aconseguiràs que sigui veritat.
Però, les veritats diuen que fan mal.
Quan un dia entengui el perquè dels pensaments, el perquè dels sentiments, el perquè de la nostra existència, el perquè de qui som, el perquè de tantes coses... que quan sàpiga tots aquests perquès no tindrà gràcia despertar-se l’endemà al matí.

Aniré a dormir pensant que les respostes no són el més important, sinó les preguntes que et planteges.