dijous, 14 de gener de 2010

somni perdut.

I tot d’una, es desperta i es diu a ella mateixa que tot allò només havia estat un simple i irreal somni.
Però seguia volent creure’s, encara que ho recordés de forma borrosa i en blanc i negre, que el nou món en què havia viscut aquella nit era una nova aventura més, viscuda amb qui menys s’ho esperava.
El que li tocava esbrinar era com poder esborrar-ho per poder tornar a la realitat, aquella que per molt que no volgués no seguiria sent la mateixa a partir d’aquell somni...


El somni del 13 d'agost de 2007.

4 comentaris:

  1. I per a què esborrar-lo, guarda'l en un racó del cor i accepta el canvi de realitat.

    ResponElimina
  2. Meeeeeeeeeeemo sommiadora!
    Vols somiar amb mi aquesta nit?

    ResponElimina
  3. Ai, aquesta lluna nova de gener...el somni és lliure.

    ResponElimina
  4. Epi Oinopa Ponton I i II respostos. Vàreu sominar gaire nenes dolentes del Myriad Harbour? ;-)

    ResponElimina