dilluns, 8 de març de 2010

.



I em pregunto perquè m’ho estic preguntant.
La vida és una paradoxa.
Quan tota la tempesta ha fet el seu recorregut, és difícil creure’s que ja està.
Ja està, ja està.
Repetint-ho més vegades, potser aconseguiràs que sigui veritat.
Però, les veritats diuen que fan mal.
Quan un dia entengui el perquè dels pensaments, el perquè dels sentiments, el perquè de la nostra existència, el perquè de qui som, el perquè de tantes coses... que quan sàpiga tots aquests perquès no tindrà gràcia despertar-se l’endemà al matí.

Aniré a dormir pensant que les respostes no són el més important, sinó les preguntes que et planteges.

1 comentari:

  1. Una gran veritat, de fet la gràcia de ser viu és poder-te qüestionar el perquè de tot plegat, encara que no hi hagi resposta o no la sabem veure en el moment de la pregunta. A vegades les respostes a les preguntes et venen després, altres vegades tens la resposta abans de la pregunta. Però el millor és aquesta capacitat de qüestionar-s'ho tot.

    ResponElimina