diumenge, 30 de maig de 2010

per què tu i jo?



Si més no, tu i jo, vivim cada dia volent canviar quelcom de nosaltres mateixos.
Aquest quelcom pot arribar ser totalment contradictori d’un de l’altre.
Voler ser i saber ser m’agradaria imaginar que puguin arribar estar (un dia) al mateix nivell, ser sinònims. A la realitat, la nostra realitat no succeeix així. Malauradament, els dos busquem el sentit de tots els fets que ens ocasionen cert dolor. Encara que quan és el contrari no ens preguntem cap perquè, simplement ens ho creiem.
Per això, arriba un punt, que tu i jo som diferents. Has assumit tots els fets positius i te’ls has fet teus. No estic del tot d’acord, bàsicament perquè constantment m’estic qüestionant tot el què i qui m’envolta.
Et qüestiono a tu. Penso i no deixo de pensar. I al mateix temps deixo de qüestionar i em deixo portar.
Perquè? Doncs, no sé què respondre, entendre’m seria com demanar que ningú arribés un dia que passés gana (no per no voler, sinó per no poder).
Tu, m’he referit fins al moment com a la resta del món: tu i jo. Vosaltres i jo.
Tot i que tu no em pots arribar entendre, sempre hi ha algú que em pot entendre encara que no sigui a la perfecció, però com a mínim comprendre el què intento explicar.
Ella, referint-me només a ella.

1 comentari:

  1. De fet sempre ens estem autoqüestionant, però és part del plaer de viure. Les relacions amb els altres són difícils, però recorda sempre que la bellesa és en l'ull del que mira i que estimar és donar-nos sense demanar que ens acceptin o acceptar l'altre, i en especial si és ELLA. Una abraçada habitant de Midgard.

    ResponElimina