I tot d’una, es desperta i es diu a ella mateixa que tot allò només havia estat un simple i irreal somni.
Però seguia volent creure’s, encara que ho recordés de forma borrosa i en blanc i negre, que el nou món en què havia viscut aquella nit era una nova aventura més, viscuda amb qui menys s’ho esperava.
El que li tocava esbrinar era com poder esborrar-ho per poder tornar a la realitat, aquella que per molt que no volgués no seguiria sent la mateixa a partir d’aquell somni...
El somni del 13 d'agost de 2007.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I per a què esborrar-lo, guarda'l en un racó del cor i accepta el canvi de realitat.
ResponEliminaMeeeeeeeeeeemo sommiadora!
ResponEliminaVols somiar amb mi aquesta nit?
Ai, aquesta lluna nova de gener...el somni és lliure.
ResponEliminaEpi Oinopa Ponton I i II respostos. Vàreu sominar gaire nenes dolentes del Myriad Harbour? ;-)
ResponElimina